Le weekend

Hola carinyuuuuuuus, com esteu?? Bé com jo? Espero k sí, tot i k amb menys dificultats idiomàtiques!!

Bé, primer cap de setmana a París. Ça va, ça va. Sus cuento.
El divendres ja vaig dir k havia visitat el Senat, als Jardins de Luxemburg. A la nit no vaig tenir ànims per fer res, i em vaig kedar sopant a caseta i clapant ben aviat, pk el meu cos m’ho demanava, i és ell qui mana, pk si no el cuido jo, ki el cuidarà??

Dissabte em vaig llevar amb les energies 75% carregades. Vaig estar posant ordre a la room i tal, i em vaig comunicar amb l’Eugènia i Maria per fer kelcom. Al final vaig dinar a ca seua (bueno, a la seva room), uns fideus xinus i torradetes amb pernil de Teruel i formatges francesos (l’Eugènia n’és una enamorada, i a mi tb em van bastant). Amb gent de la seva resi, d’orígens diversos dins de la Unió Europea, ens vam dirigir cap al Marché aux Puces, k no és un sol mercat, sinó k n’hi ha de diferents, i el millor és un d’antiguetats. Kè va passar? k en vam veure un altre (sense saber k existia el d’aniguitats) i ens hi vam kedar. Era cutrillo, per no dir k era lo peor. Però ens hi vam kedar, i l’Eugènia ja es va comprar un bolso de 10€, bueno bonito barato, del seu estil.

Després volien anar cap al centre, però al ser tanta gent i tal, s’estaven mitja hora dient "on anem, on anem?", així k jo vaig llargar. Vaig kedar amb la Ioanna, la xurri del Dimitris (el meu amic grec), pk la volia veure i pk em vaig deixar unes sabates a Grècia k ella m’havia portat a París. Vaig kedar amb ella i em va fer ruta per un barri guachi, k es diu Le Marais (vol dir "pantà"), k està ple de bars moderns, boutiques sofisticades i restaurants elegants. Els carrers són estretets, pero nets i acollidors. Després de caminar una miketa, vam anar a un bar (le Loir dans le Theiere), famós pel seu BRUNCH (suma de Breakfast + lUNCH, és a dir, esmorzar-dinar), però en el qual vam fer un cafetonet i ens vam partir un gateau au chocolat (pastís de xocolata), k OH MON DIEU, era sumament bo!!! Això sí, una bomba calòrica a la qual no em vull acostumar (però mira k estava bo, e….)
Vaig anar a casa a canviar-me i a les 10 vaig kedar amb la Irene i l’Anna Sànchez, k estaven a París de business, a veure una fira de moda, o algo aixi. Vam anar a sopar al restaurant del Centre Pompidou, un lloc mega hiper super pijo… però no esperava menys de la Irene xDD (home, ella és la D&G, o sea, Divine and Glamorous!!!!) Les vistes a la Tour Eiffel i Notre Dame eren espectaculars, llàstima k la càmara de fotos no ho pogués captar bé, però la imatge mental amb la que em kedo tardarà en borrar-se. El sopar va estar molt bé, molt bo. Mama, el meu menú va ser
1r – petits nems aux fines hèrbes. O sea: uns rollitos de primavera petits, k sembolicaven en una fulla denciam (tot això mho va ensenyar la irene) i se sucava en una salsa minimament picant aux fines hèrbes.. tremendo
2n – mandarina crispy duck …. tendríssim i boníssim.
Del preu del sopar millor no parlar-ne xDD
Vaig acompanyar les nenes a l’hotel amb el metro (Irene, un día k vienes a París y va y te cuelas en el metro, e!!!! jajaja), tot gaudint de les vistes d’una noia vomitant al metro, sense tenir cara d’anar borratxa, però això sí, super pàlida!!! Pobra noia, allà de peu, vomitant al vidre de la porta del metro i amb la mirada totalment perduda. Això sí, al baixar del metro, a la mateixa parada k nosaltres, la tia ia somreia xDDD Aaaaaaargh

Per tornar a la resi vaig agafar un taxi, ja k em fa una mica de cosa venir en metro a la nit, més k res pels 10 minuts caminant des del metro, ja k el barri és tope de solitari i no fa ni pizca de gràcia.

A les 2 vaig anar a dormir, i em vaig llevar diumenge a les 12 (oléeeee, i pk em vaig posar el despertador, k sinó encara hi era). Esmorar, dutxa, endreçar habitació.. ritual de cada matí. Aquí l’esmorzar va ser només el kiwi i el cafè amb llet, res de cereals, pk havia de dinar aviat, ja k havia kedat a les 4 (per tant he de sortir a les 3.15h de casa).

De bon matí ja vaig tenir sustu al metru… desd luego, la gent té poca feina. I és k a la meva segona parada, anava jo tota cofoia amb el meu mp3 sentadeta al metro, i de cop sento un soroll darrere meu, a l’andana, com si 2 gossos sestiguessin barallant. No eren gossos, eren 2 tios fotent-se pinyos. Tothom dins el vagó de peu i mirant, sense moure un dit, clar, observant. Jo he mirat un moment només i mhe tornat a girar en plan "passo del tema, k encara rebré". Però ja mhe posat nerviosa, pk al cap de res han parat, i un d’ells ha entrat al vagó i s’ha sentat com si res. I jo takicàrdica perduda, pensant k potser se li girava la castanya i començava a repartir. K hi ha gent molt boja al món. Però no no, el viatge ha continuat com si res (el susto a mi mha durat una estona, però he dissimulat).

A les 4.05h he arribat on havia kedat amb 2 del curs de francès del juliol, un tio (gay) i una tia. Mua mua, ke tal os va? ké fuerte ké fuerte, bla bla bla… crec k parlàvem tots a l’hora i cap història s’acabava xDD Hem donat un volteiro per Le Marais (on havia anat amb la Ioanna dissabte i mhavia fotut el pastís de xoco), centre Pompidou (on havia sopat amb la Irene), l’Hôtel de Ville (ajuntament de París, un edifici guapíssim), i al cap d’una estona hem descobert un lloc guapíssim. T’havies de posar per uns carreronets poc turístics i hi havia com uns patis interiors (però oberts al carrer alhora), i era brutal, pk era super trankil i hi havia com bars mega pekes, però super acollidors, i k no et donaven la sensació d’estar a París (pk tot està sempre abarrotaooo). I allà ens hem estat 2 horetes, lluitant amb el mòbil del Sergio (el gai), pk tots ens hem comprat els mòbils francesos més cutres del mercat, i són una birria. I el seu té el problema k kuan rep una trucada, no li surt mai el número k truca (li posa "desconegut"), i ho hem intentat fer funcionar normal, però kè va, no hi ha hagut manera. I un cop ell diu "ai, he activado una cosa…. prueba ahora a ver si me sale el número" … trukem, i el mòbil ni sonava i ens enviava directament al contestador jurjurjur. I el tio no recordava com ho havia fet, així k no ho ha pogut treure. I llavors s’ha emprenyat dient k el mòbil akell era una merda i k els montaria un pollo als de la tenda … PERO LO HARÉ EN CASTELLANO, E!!! jejejejej

Bueno, pos ens vam aixecar i ale, cap a caminar. Vam arribar a la plaça de la bastilla (on no keda res de la presó assaltada el 14 de juliol del 1789, però on hi ha una columna com a símbol de la llibertat. Kè bé k va la guia k em va regalar la garfio xDD) i vam anar tot xinu xanu pel passeig al costat del Sena. Molt molt romàntic. Deu n’hi dó a quantitat d’aiguak té akest riu e … ja podrien posar-ne una miketa a l’Ebre!!!!!

En fin, pos cap a casa falta gent. L’Annuska va tornar a agafar el RER, k la deixa al costat de casa.

Ah, i mola, pk anava a agafar el RER i la penya es cola al metro k dóna gust. Anava a passar el ticket i un tio jovenet (bueno, 18 o 19 anyets) em pregunta a veure si podia passar amb mi (o sigui, k es volia colar), i jo pos vale. Ja m’ho va advertir el Javi k akestes coses passen. Però jo porto el meu ticket i si algú pot tenir problemes és el k es cola, però jo tinc el meu billet. I quan akest s’ha colat amb mi, ha deixat oberta la porta pk es colés un altre. Ole festival. Però és una passada com es cola la gent, en sèrio, a cada estació. Fins i tot la Irene es va colar ahir, i la veritat és k li vaig dir jo com fer-ho xDD però akell era un cas excepcional, pk la màkina devendre billets no anava .. i clar, pobra noia, es va haver de colar!!

Bueno, pos esta es la crónica del fin de semana. Ho hauré de posar demà dilluns, pk avui està tot tancat. Demà no aniré al curs de francès al matí, ja k mhe danar a matricular de les meves pràctiques a Farmàcia. K mala zuerte. Però a la tarda suposo k sí k arribarem a temps, i a les 4.30h anem a visitar La Sorbona. Iujuuuuuu


Love you all

PD El temps a París se’m passa volant!!