Bon soir, nens, nenes i família!!!

Ja sóc aquí, acabo d’aterrissar de les meves classes de french i demés, i estic totalment morta. Però morta morta eeeee!! Amb aquesta setmaneta no he aconseguit treure’m el mal de peus i d’eskena de tant caminar. A més, m’ha donat per perdre’m quan surto del metro fins la residència. Ja em va passar ahir i m’ha tornat a passar avui, però avui m’he dit “Anneta, ho has de trobar tu sola”… i dp de passejar-me per Parcs i Jadins de St Ouen, sense tenir ni idea d’on estava situada, he detectat un edifici en construcció, k és de coloraines i molt característic, i dic olé, això està al costat de casa. I sí si, he arribat sana i estàlvia (¿¿??).

El primer k he fet a l’arribar és treure’m les sabates (ja vaig amb botes, eeeee!!), estirar una mica l’eskena, fer-me un cafetonet i xerrar amb els papis. Perquè ja tinc mòbil francès, me’l vaig comprar ahir quan passejava pels Champs Elysées (^ai^ suspiro). Us donaré el número per mail, pk akest blog és públic i passo.

Ja sabeu k jo a Barcelona esic molt acostumada a anar en cotxe a totes parts. I aquí el bon rollito se m’ha acabat. Aquí toca agafar el metro a les 8 del matí, en plena hora punta, i estar’s-hi durant 45 minuts (incloent un canvi de línia). Per tornar, el mateix. Això implica estar com en una llauna de sardinetes. Us prometo k tornant cap akí akesta tarda, m’he estat una bona estona rient (interiorment) pk he estat durant unes parades al metro amb la cara “enclastrada” contra el vidre de la porta!!! Una passada, ha estat una experiència molt xuli xDD I tenia una negrita gordita al costat, k casi se li pillen els pits amb la porta jajajaj. I després a les estacions, quan baixa gent, els k ens kedem a dintre ens tirem cap a dins per tal k pugi més gent. De manera k he hagut de baixar a la meva parada des de la porta contrària tot apartant a la gent a empentes. I hi ha 3 possibles opcions a dir:
1) pardon, pardon, pardon (mentres els vas empenyent)
2) s’il vous plait, s’il vous plait, s’il vous plait (mentres els vas empenyent)
3) Excuse-moi, excuse-moi, excuse-moi (mentres els vas empenyent)
Jo vaig canviant de frase, pk així el viatge es fa més amè, no sé si m’explico jijij. I això, k la gent tp et mira malament si els apartes, pk ja deuen estar acostumats.

Un billet senzill de metro val 1.60€, i si en compres 10 de cop, val 11.40€. Jo he optat per aquesta última opció. Hi ha molts altres abonament mensuals, setmanals, de weekend i tal, però per ara no em surten a compte, i com k kuan comenci a l’hospital hi aniré a peu, pos encara menys.

Avui al “cours de civilisation” hem estat parlant de la “vie politique à la France”. I ens han explicat doncs k existeix el presi (Sr Sarkozy), dp hi ha el Senat, l’Assamblea, bla bla bla. I un exercici era aparellar noms de ministres francesos amb les corresponents fotos. I jo flipava … jo pensava “si no em sé ni els nostres, com m’he de saber els francesos??????”. I casi k ni m’ho he apuntat … total, pa ké, si igualment me n’oblidaria……

I després hem anat uns quants (els k ens havíem apuntat), al Senat, k està als Jardins de Luxemburg, i k per l’estona k hi he estat, molava bastant. Llàstima k he sortit una miketa abans per tal de parlar amb el responsable de la meva resi.

Aquesta nit aveure si fem quelque chose amb els del curset de francès (hem fet un grupillo d’italians, espanyols i 2 argentins k mola força, i a més tots intentem parlar en francès, o sigui k va bé). I res, aquest finde ve la Irene per akí a París, a veure si ens podem veure, almenys per un soparet o un dinaret.

Família, m’acomiado. La setmana k ve a veure si tinc internet.

Un super besito pels meus seguidors jijijij Muaaaaaaaaaaaaaaaa