Ueeeeeeei, kè tal penyuki?!

Com va tot, bé??? Jo crec que sí k us va bé.. només tenint en compte el solet que sembla k esteu tenint……. Feu una mica d’enveja, la veritat, però sincerament aquí tampoc ens podem queixar. Perquè desde diumenge que fa sol (si feu càlculs, són 4 dies seguits de sol solet!!) i la temperatura no és per anar a la platja, però bueno, almenys és agradable tornar a casa caminant. I ara faig això, sí sí, tornar de vegades a casa caminant, pk 9 hores tancada en un despatx (per gran i ampli k sigui), t’encartrona una mica, i millor si s’estiren una mica les cames, no?? Del curro a casa tinc uns 20 minutets anant tot xinu xano, mirant algun que altre “escaparate”. I del curro a l’hospital on estava abans hi ha uns 5 minutets.

El curro? Doncs amb un montón de curro xDD Ostres, potser la feina no és la que requereix més coneixeents del món, però la veritat és que hi ha moltes coses petites que s’han de fer i que ostres, sembla que mai s’acaben!! Aquesta empresa està fent la part de Drug Safety de diferents estudis i de diferents medicaments per diferents laboratoris. I a mi em donen primer feina d’un, al cap d’una hora em diuen k si vull fer lo d’un altre, després un diferent … i tots fan servir protocols diferents (és a dir, que en tots has d’operar diferent), i jo encara porto un cacao mental k no m’aclaro! I estic preguntant tota l’estona i tal, però és que clar, al mínim dubte jo ja no sé per on tirar i clar, la resta de gent sí, així que jo em fio més de la resta de gent!!

No sé si us ho vaig dir, però hi ha una màquina de begudes calentes gratix (cafè, capucciono, chocolata, te…).. i la veritat és que faig una mica de sobredosi de cafeina!! A vegades allò que t’avorreixes (o vols fer una paradeta)i dius “ai calla, vaig a pillar-me algo”… i dp vas a dinar i dp et fots un tallat, i com k la tarda set fa llarga, ten fots un altre …. i clar, surt d’allà dando brincos, pk portes unn xute k vaia!! Això sí, de gratis, e!!!!

I sabeu quin és el problema? Que em fan dinar a les 12!!!! Brbrbrbr jo a les 12 la veritat és que tinc gana, però em menjaria algo com unes galetetes, o un cafetonet mateix … i elles no, elles van totes juntetes a dinar. I clar, no em quedaré jo de penjada!! Total, k nos vamos mi taper y yo todos compungidos a comer a las 12. I dino, e, però preferiria dinar més tard i que dp no es curressin 5 hores seguides… allà sentada davant d’una pantalla de pc!!

El que és dur és el curs de francès de dimarts i dijous!!! Després d’estar les 9h tancada, camino 10 minuts fins on es fa el curs, i em torno a tancar 2h més per estudiar vocabulari del medi ambient i el condicional! Sempre ens posen deures, i els acostumo a fer a la feina el mateix dia jujujuj (mama, l’altre dia em vas dir enfante méchante, però la veritat és que vaig acabar fent els deures a la feina!! jejeje).

Divendres passat va venir la meva colega Belén (que a la vegada és mega amiga del Duque…..) a casa tooooota la tarda per fer redaccions i històries en anglès!! Vam acabar a les 00.30h de la nit amb el cap com un bombo, i al final es va quedar a dormir aquí. Al dia següent se’n va anar aviat per donar classes d’espanyol i jo em vaig quedar dormint les meves 12 hores …. i és que crec que em feia falta!! Ah, i divendres com k curro de 9 a 12h només, vaig anar a dinar a l’hospital el meu meu exjefe (Mahamadou) i per veure el personal i dnar-los notícies meves i aquestes coses!! Va ser una sensació rara tornar a entrar allà…. però bona, a la vegada.

I dissabte què ….. pos dissabte al migdia, dp de jo haver dormit les meves 12h, m’estava fent l’esmorzar a la 1 del migdia i …. toc toc toc, truken a la porta!!! Ooooooh, el meu negrito preferit estava a París!! O sigui, el Lamita! venia pel cap de setmana pk el dilluns havia d’estar aquí per deixar definitivament la seva habitació de la residència. Això sí, després de 7 hores de trajecte en cotxe des de Brest, el noi lo primer que va dir va ser el seu “j’ai faim”… així que estava afamat el noi, i clar, no puc deixar que es mori de gana. I bla bla bla, bla bla bla, a la tarda me’n vaig anar!!

I és que jo tenia un billet de tren per anar a Brusel·les dissate al vespre (20.25h) i tornar diumenge al matí (7.43h). El nostre guia era el Nestor, que ja ha viscut a Brusel·les, hi coneix a gent i coneix restaurants. Especialment un que es diu Cabraliego i que és asturià (el restaurant, digo). Es mengen tapes de guais i per 10 euritos. Després pots pendre unes copetes allà, pk és una mica que es transforma en disco (cutre però disco) i t’stàs fins les 3 o així Llavors vam pirar a un altre bar i dp a una disco, i aixñi fins les 7.43h del matí, que vam pillar el tren per tornar a París. La gent amb qui anàvem estaven allà a la cafeteria xerrant, i a mi sem tancaven els ullets … així que vaig pillar un seient lliure, em vaig donar 30 segons, i als 30 segons ja estava en el séptimo cielo zZzZzZZz Mira que a mi em costa dormir als trens, però aquell dia no és què passava, però em vaig kedar roke!!

Una vegada a París, tocava agafar metros i busos fins a casa, però cap problema. Vaig fer una paradeta per comprar 2 pans au chocolat (pel lamita i per mi), i cap a casa falta gent. Em vaig menjar el pan au chocolat (o sea, napolitana de chocolate) amb el veí (que ja estava despert) i dp a clapar, tu, que s’ha de descansar. Després de dinar i d’una bona dutxa, em va tocar ajudar-lo a netejar a seva habitació!! Pk ha d’estar impecable en el moment en que dones les claus… i la veritat és que el vaig ajudar, però el 99% del mèrit és seu, i és que a l’habitació semblava que no hi hagués passat ningú.

Al dia següent jo currava, ell va fer això… i a la tarda el vaig acompanyar a ell i les seves maletes fins lestació de tren, pk marxava a casa a seva germana a deixar gran part dels trastus, i dp cap a Brest altra vegada, a fer el seu curs.

I aquí estem gent, passant els dies, trobant-vos a faltar, però gaudint i aprenent a saco, k és del k es tracta. Cada vegada tinc menys temps per mails i messenger, però intentaré posar-me al dia aviat.

I com que porto 42 minuts escrivint, millor tanco la paradeta, arreglo una mica l’habitació, i cap al catre, que amb lo k magrada a mi dormir………

Venga família, un petonet super fort,

Anna

Pepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!