domingo, 1 de febrero de 2009

Hola gentuza!!!!


M’estic fent el sopar de dissabte nit…. una hamburguesa i pasta rellena de espinacas y keso, toma ya, jijijij

Avui és dissabte i una suma d’aconteixements han fet que no surti de casa. Havia de sortir ara al vespre, però en fin, al final ha estat que no. Mira, aquests calerons que m’estalvio, tu!


Avui he estat entre perdent el temps (al youtube, sobretot!) i fent la meva memòria de les pràctiques, que ja toca, perquè evidentment jo sóc experta en deixar.ho tot pel final i després venen les presses!! Però com que sempre ho acabo fent tot, doncs no em dóan la gana atavalar-me, ale.

Aquesta setmaneta hi ha hagut coses bones. La primera i més important és que la Pepa està com un roure.. no sé si algú ho dubtava, però en fin, tan petitona i entremeliada, però quan li surt un bulto al pit, resulta ser benigne! Bé, Pepa, bé.


I per altra banda, he aconseguit apuntar-me a un curs de francès, sembla. Estava fora de termini d’inscripcions, però com dic jo, quien la persigue la consigue. Així que a base de trucades, fer-se pesada i somriures d’angelet-que-mai-ha-trencat-un-plat, doncs m’he pogut apuntar. El dijous 5 de febrer fan la prova de nivell, a veure què tal. Es fan 2 dies/setmana i 2h/dia. No està mal, eeeeee, ja em puc tornar tota una experta. A més, és aprop de casa, organitzat per l’ajuntament de París i econòmic. Perfecte tu, perfecte.


What else. Ah, que per altra banda el meu veí sengalès, el Lama, sen va de París 2 mesos a fer un curs, i clar, ha deixat la residència. Kina gran desgràcia. Si aquesta residència mola és pk està ell, però la veritat és que té molts inconvenients i potser jo també he de fer un pensament…. però temps al temps.


Aquest dimarts vaig aconseguir anar de solds (rebaixes) i no comprar-me res! Mola, e?? Jo encara busco un texans blau fluixet, i no hi ha manera. Però bueno, la vida no s’acaba sense això.

Ahir divendres, després de patejar i fer cua per lo del curs de francès, vaig tornar amb el lama a fer sessió de pizza/coca-cola/hagen dazs. Mola de tan en tant. I després el Lamita es va posar a acabar de veure una peli i jo em vaig clapar mentres feia el meu tractament de xoc tèrmic….


Què és el xoc tèrmic? És la meva teràpia contra els encostipats de fase 1. És a dir, que hi ha dies k dius “buf, je vais tomber malade” (o sigui, k en 2 dies portaré un encostipat de cavall… això és la fase 1, però no és científic, ho dic jo). Ahir al vespre estava amb el nas ben tapat i em feia mal al coll. Solució: xoc tèrmic. Portar mil capes a sobre, i que absolutament cap centímetre del teu cos tingui fred en cap moment. I si pot tenir calor, millor. Així k jo amb les botes, les mitges gruixudes a sota els texans, 3 capes de samarretes/jerseis, la bufanda, i a sobre estava col·locada sota el nòrdic… evidentment tenia una calor k em moria, però així em vaig kedar clapada a casa el Lamita (amb ronkidos inclosos, segons ell … i no ho descarto pk jo estava panxa amunt i a sobre amb el nas tapat). Em vaig despertar i no vaig tenir més remei k fer una dutxeta i a dormir fins al dia següent. M’he llevat amb mukitus però ei, el meu costipat ha passat a fase 0, és a dir, a inexistent. Si és que sóc la millor, ja m’ho diu el meu pare xDD


Bé, us deixo, sopo la meva hamburguesa i demà escric una miketa més…..


Nanit

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Diumenge a la nit, cansadeta i passant fred.


Avui m’he llevat –aviat- i no sé com, he descobert una pàgina on feien el partit Nadal-Federer online. Volia treballar, però he vist que el partit era més interessant que esciure la meva memòria. M’ha donat tb per fer sessió de bellesa d’aquestes que faig jo, rollo mascarilla en el pelo, las cejas, las piernas, crema en la cara, etc etc. La qüestió era no treballar.


Total, que sense voler se m’ha fet l’hora de marxar, és a dir, cap a les 12.30h, pk havíem kedat l’Eugènia i jo amb una noia nova de la UB que ve a fer les tutelades tb a París. I clar, no coneix a ningú, o sigui k la treurem una mica de paseo.

Després dels 45min de trajecte, amb 2 transbords inclosos, he arribat al destí, 10 minuts tard, i on ja esperava la Irene (la Irene és aquesta nova). Ens pelàvem de fred!!!! 10 minuts més tard ha arribat l’Eugènia i les 3 hem anat xino xano per Place d’Italie. Ens hem fotut a dinar en un xino, una sopeta ben calenta (amb una carn tope rara… jo per mi que era de gat) i pollo au basilic con arroz. Diez euritostu, i ben contentes!


Allavontes hem estar de xàxara i tal, i al sortir ens congelàvem, així k hem dit danar al barri llatí a fotrens una creppe xDD I sí si, hem demanat 4 creppes de xocolata (una d’elles tb amb banana, k no era la meva!) i un cafetonet amb llet.


Era un bar una mica cutre, k no deuen posar la calefacció per tal destalviar.. aixi que quan ja estàvem fartes de menjar i xerrar, doncs hem tornat cap a casa. Ben congelades!!!!


Us havia dit k fot molt de fred avui?? BRBRBRBRBR


Bueno, avui ja plego k és tard i mhe de fer una dutxa calentoneta i algo per sopar. I demà és dilluns, gent, un altre setmaneta comença, la primera de febrer, i espero que tots estigueu plens d’energia i que ‘afronteu amb optimisme!!


Mils de besitos a tots,


Anna

Pepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!

No hay comentarios: