Bon dia a les 3 de la tarda!!! Ahir vaig arribar tardet a casa (alias 7 del matí), així k avui mhe donat permís per dormir fins tard.

Segueixo pel dijous. Amb l’Euge vam currar fins les 2 i vam venir a caseta meva a dinar, per després anar al banc. Evidentment vam arribar tard, pk ens vam pendre les coses amb calma.. Però no ens van dir res al banc i ens van obrir el nostre compte. Ja ens van donar el nostre super RIB per tal de donar-lo a l’hospital i k poguem cobrar el nostre super sueldo de 200€. Els dies de setembre no els cobrarem fins octubre (ueee, paga doble!), però bueno, el divendres ja vam enllestir tots els papeleos de l’hospi, i una cosa menys en kè pensar.

Ah, dimecres vaig haver de fer “operación ducha”. Resulta k quan em dutxava akests últims dies, se m’acumulava l’aigua, o sigui, k no se n’anava a la tuberia a la velocitat esperada. I em vaig dir “akí hem de fer algo, nenita”. Vaig anar al super i, apart de comprar comida varia, vaig estar mirant els productos de limpieza para el hogar. Total, k després de donar voltes mitja hora en el super de 10 000 Ha, vaig preguntar a una bona dona si em podia ajudar. Lo primer k vaig dir és k no era francesa (a l’obrir la boca, ja es nota, però així keda més clar). Li vaig dir miri senyora, és k tinc un problema amb la meva dutxa, sap? Total, k kiero un desatascador y no sé cómo se llama en francés. I sí sí, la dona super del bonri em va dur a on ho trobaria, i d fet mho va buscar ella. I em va dir k a veure si entenia les instruccions en francès, i k tingués molt de compte en fer-ho servir pk és “très corrosif”. I jo sí sí, senyora, gràcies. Llavors em vaig comprar uns guants i cap a casa a desatascar la dutxa. Canvi de roba, pk el producte és très corrosif i sha danar en con (aix, anar en compte). Total, k em vaig vestir de combate…. una bufanda k em tapava mitja cara (per no olorar tant producte tòxic), mis guantes, mi “peor” jersei…. i allà, lo màxim de lluny de la dutxa possible, vaig tirar mig pot de “débouchant”, amb una peste a amoníac k feia, i mitja horeta. Després vaig deixar córrer aigüeta per fer màxima dilució del producte residual (kè bé k parlo) i sí sí, va funcionar e (jo en tenia els meus dubtes, pk jo de tuberies en sé poc i trobava bastant probable k la meva solució de débouchant no fos la correcta pel problema plantejat). I ja està, ja no sem fa com una mini piscina cada cop k em dutxo!!! Si és k això dels Erasmus t’ensenya moltes cosetes!! ja sabia jo……

Bueno, vuelvo a lo k iba. Divendres vam currar igualment de 9 a 5, i al sortir l’Euge i Maria van anar al Louvre, k era gratix per menors de 26 anys (ehem). Jo vaig anar a fer una siesta, pk tot i k el preu del louvre per mi seria 6€, estava cansada i sabia k si em passava la tarda por ahí per París (on no es para de patejar), acabaria K.O. Així k una siesteta akí, k em vaig llevar fresca com una rosa, i dp vam anar a sopar a un japonès.

Ens havien dit d’un carrer on hi havia 6 o 7 japos, i l’Euge portava dies rallant amb kè volia menjar japonès, així k divendres va ser el dia. En vam escollir un k et donaven un menú de guais. Valia només 8.5€ i ens vam posar les botes!! A més, d’entrant hi havia una sopeta calenteta k va entrar de perles. Nyaaaaaaaaam

Després del japo i a xarla, cap a caseta, k el meu RER s’acaba aviat. Dissabte al matí lleva’t amb a calma, cafetonet amb llet, posar la room en ordre, dutxa calentoneta fent, com sempre un merder al lavabo (pk no tinc cortina encara!!!), i cap a casa l’Euge i la Maria. Sembla fijo k els dissabtes vagi a casa seva a dinar. Però per mi perfecte, aixi tinc compi.

Ahir dissabte a la tarda hi havia la Techno Parade a París. Una reunió de gent jove a la Plaça de la Bastilla i tota la tarda veient passar camions amb música techno a tota pastilla. Son dakelles coses k a Barna mai faria, però aki, com k som guiris, pos hi anem xD és lu k té!! però em va agradar e ….. hi havia molta xent, molta de la qual era peculiar (vestida o pentinada fora dels cànons “normals”), alguns borratxos perduts k no saguantaven de peu, i al final de tot, algun k altre pinyo. Els polis anaven a manades, i eren uns tios grandotes amb uns trajes de robocop k flipes. Vam demanar-los si ens podíem fer una foto amb ells, però el bon jan va dir k no ho tenien permès…. ohhhhhhhh! Quel domage!!

Bueno, pos això va ser de 5 a 8 aprox, i dp vam anar al costat de Notre Dame, a un lateral del Sena, k hi havia com paradetes de menjar típic de França.. léase kesos, vinos, foie-gras, más kesos, más vinos y más foie-gras. Ens vam agafar una Tartine chèvre chaud (pa torrat amb formatge de cabra fos), k estava tremenda, una botella de vi blanc amb 5 gots de plàstic…. ens vam assentar al terrai akest va ser el nostre sopar. La vista lateral de Notre Dame i el Sena ple de barquitos ple de pijins passant era idílic. Vam conèixer un grup d’uns 10 espanyolitos de Jaén y Córdoba, i vam estar allà de xàxara hasta las 10-11. Després ens vam dispersar, l’Euge, Maria i Raquel (de Marid) van marxar i ens vam kedar la Isa (la vaig conèixer la setmana passada, a través del foro k ja vaig explicar), el Juan Pablo (un argentí del curs de francès) i jo de festa, pk havíem kedat amb un altre tio del foro i 2 amics seus per sortir por ahí.

Akí a París o te’n vas a dormir a la 1 amb l’últim tren, o thas de kedar fins les 5. La Isa, com k viu a 45min de París té lultim tren a les 10 de la nit, i va decidir kedar-se fins les 5, així k jo li vaig fer compi. Pos eso, ens vam trobar amb el tio akest del foro i ens vam dirigir a un garito al costat de Montparnasse. Entrar costava 20€ amb una consumició, i no vam voler-ho pagar. Així k vam agafar el metro i vam anar cap a Montmatre, al costat del Moulin Rouge, a un garito gratix on vam fer una copeta. Però no acabava de molar i cap a les 3 vam començar a patejar per anar a un garito plegat d’espanyols k es deia “la serena”, on sonava bisbal, shakira, bésameeeeee, besame muchoooooooo, etc etc. Música espanyola per espanyolitos, vamos. Va estar bé, però casi k jo estava una mica rebentada (havia sortit de casa a les 11 del matí i eren les 4 de la nit aprox, i clar, cansa). I res, a les 5 en teoria obrien el metro, i realment l’obren, però els metros no passen fins al cap de 45 minuts. Estàvem jo i el Juan Pablo argentí, k casi ens clapàvem a l’andana del metro esperant el maleït metro durant 20 minuts. I feia un fred k em tenia petrificada, k per més k em movés no em marxava. i així fins a casa. Congelada congelada. Total, k havia marxat del garito espanyol a les 5.20h i arribava a casa a les 6.45h, hora i mitja més tard. Em vaig fotre un cafetonet descafeinat ben calentó, em vaig posar el pijama amb una samarreta d’hivern a sota, els meus mitjons d’hivern de ratlles, sota la manta i a clapar.

I això és tot fins avui. Encara estic amb el pijama, samarreta i mitjons, amb uns pelus k vaia, l’habitacio feta una mica de caos… pero contenta!! Un diumenge de relax, vamos. L’Euge i la Maria segurament estan fent turisme per Paris, però avui jo opto per fer el perro. Perrea perreaaaaaaa

Un cutxi cutxi besitoooooooo

Anneta

PD Aix, dijous després danar al banc per obrir el compte, no vaig poder evitar comprar-me unes sabates diviiiiiiiiiiines. Però bueno, en 3 setmanes només m’he comprat aixo… tampoc éstant, no?? :P
PD Pepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa