Bon dia família!!!

Dissabte al matí, i un solet espatarrant. Encara no he obert la finestra però té pinta de fer raska. Està ja comprovat que com més “despejat” està el cel, més fred fa…aixi k avui toca aguantar el ventet.

Mentres escric vaig menjant pinya a trocitos, eeeee. Per si a algú li interessa…. TINC NOTABLE DE FARMÀCIA CLÍNICAAAAAAA oeee oe oeeeeeee. És l’examen k vaig fer al juliol per no poder-lo fer al setembre, però k mhe hagut desperar fins ara per saber el resultat. I nada, com k és l’últim de la carrera, pos sempre es posa millor saber k lhas aprovat!! iupi iupiiii

L’inici del rollo d’avui ha d’anar indubtablement dedicat a la nounascuda Anna, filla dels meus cosins Marta i Edu, “els de Blanes”, i germaneta de la Clàudia. M’han dit que és molt mona i eixerida… però és k amb el nom k té, no podia ser d’una altra forma!!! Així k des d’akí els envio totes les meves felicitacions, petons, ànims i molta paciència per les “noches en vela” k els esperen!!

A l’hospi no hi ha massa novetat. La Pascale, k és la tècnic k ara porta els assajos clínics, es pensa k quan estic a l’ordinador és pk vull, com si tingués molta feina. I quan li dic si l’ajudo, ara ja em diu k “no, trankil·la, pots seguir treballant, k això ho puc fer sola”. Jopetas!!! I jo segueeixo “treballant”, o sea, mirant el mail, el facebook i perdent el temps!! I les hores passen lentament, sort k amb l’Eugènia ens anem visitant i explicant la vida i rient, sinó encara seria més dur! El moment k més m’agrada del dia és a l’hora de dinar, crec, pk magraden unes cosetes k passen cada dia i k em fan feliç:

- és com buffet lliure i de postres sempre hi ha uns pastissos k formatge, poma, frutas del boske, etc…. i tenen una pinta tremenda. Cada dia el k passa és k ens els kedem mirant, diem k vaia pinta k tenen, babegem una mica i llavors diem k no pot ser.. i anem al lloc dels iogurts/fruita i ens resignem estoicament a la vida el més sana possible.
- els tovallons estan al costat de la caixa on es paga. I hi ha garrafes daigua sobre les taules, k cadascú ha danar omplint. Sempre k l’Eugènia i jo ens assentem, sempre és el mateix, i és k ens deixem sempre els tovallons: L’Euge sempre els va a buscar mentres jo sempre omplo l’aigua, i quan lhe omplert, agafo una ampolla buida daigua k tinc al bolso i vaig a omplir-la. Quan estic tornant l’Eugènia ja mha posat tovallons al costat i m’ha girat el got de la safata i mha posat aigüeta. Oi k és una història romàntica???
- quan deixem les safates, jo sempre prenc un talladet (0,60€) i la senyora ja ens coneix… ens veu i diu “ah, un noisette” (tallat). I ens parla tope lent, de vegades massa, pk ja sap k som guiris. Tb sempre em pregunto si la del tallat és germana bessona de la k ens posa la carn.. però encara no he arribat a cap conlusió.
- després anem amb el meu tallat i l’Euge als bancs de lentrada de lhospi, i ens estem fins les 2.30h prenent el solet si en fa, i sinó, ps ens estem allà i punto xD La qüestió és no treballar fins les 2.30h.

Aquest diumenge passat vaig conèixer un espanyolito de la resi, de Càdiz. Deu tenir uns 22 anyets i estudia arquitectura. Està una mica lost in the world, vaig notar k estava una mica a la parra, com empanat xDD Però bon noi, eeeee. Total, k ens vam donar els mòbils bla bla bla, i allà està al 4rt pis de la resi. Dilluns vaig conèixer un tio de Senegal… bueno, ell es va posar a xerrar amb mi a l’ascensor de la resi, pk va veure k anava al sise pis, com ell. I es va emocionar pk es pensava k estava sol en akest pis. En fin, k parla francès i em va de conya, pk ja ens hem fet colegues i així parlo francès. Llàstima k tb parla anglès i de vegades recorro a l’anglès pk metengui. Pk de vegades li foto rollos en francès i em començo a liar, ell fa cara de “no estic entenent k mestàs dient”, pk no sé expressar-me i.. click, en un plis et faig un canvi d’idioma k ajuda bastant a la conversa xDD

Dijous vaig anar amb ells 2 (er de Cadi i el senegalès) a una festa Erasmus, on estaven tb Euge, Raquel, Maria, Marcia (italiana) etc. I vaig tornar amb els meus 2 homes a casa, o sea k perfecte pk ja no vaig tenir por!!! Vam haver dagafar 2 busos nit, k van fer k la tornada durés hora i mitja, però bueno, és lo k hay. El dia següent a la feina jo era mig zombie, i l’Euge tb, per haver dormit poc, però bueno, k nos kiten lo bailao. Ens vam fotre una bona siesta i ja està.
I dimecres a la tarda/nit tb vam anar amb tota una penya espanyolita al costat de la Tour Eiffel a fer com un picnic. Cadascú portava el seu sopar (bocata jamón dulce y keso brie de cabra para mi) i allà, a la gespa tirats, passant fred, però xerrant, dient tonteries i passant-ho bé. I lo bo és k estaven rdejats de rates!!!! joajoajoa… nhi havia un montón e, k corrien per allà però eren com mones, i jo passava, no em molestaven. Però la Maria casi k no podia sopar…. a la k veia algun moviment extrany darrera seu, a tia s’aixecava i es cagava en tot xDD En les rates i en la seva existència!!! jijij Pobretes, segurament només tenien ganes i volien sobreviure.

Bueno gent, men vaig al super, després al paki a penjar-vos això, i dp cap a casa l’Euge i la Maria, k com k és dissabte, m’inviten a dinar, como no!!! A veure si els porto algun postre o algo, k jo vaig allà per la gorra i no pot ser xD

Pos eso keso, k encara no tinc internet, i mhan dit k dilluns funcionaria … però com k mho diuen cada setmana, pos ja no mho crec, kè voleu k us digui. Ressignació cristiana.

Bisous bisous bisoussssssss

Annuski

Pepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!