Ja torna a estar l’Annuski escrivint rollus pataterussssss!!
Bé, ja he començat les pràctiques a l’hospital. L’Eugènia i jo ens hem trobat a les 9.15h a l’entrada principal per tal d’arribar juntetes. Piso -2 (moins deux, léase “muan du”). Després de marejar-nos i fer-nos esperar amb cara de lerdes (otra vez) dient bonjour bonjour a tothom ki passava, ens han posat amb el jefe del servei de farmàcia de l’hospi: Phillip Arnaud (alias Pha per l’Euge i per mi, k ve duna història llarga k no ve a cuentu). El tio bla bla bla, i nosaltres allà amb concentració 100% per perdre’ns la mínima info possible. I de cop el tio diu “bueno, explikeu-me”… i nosaltres en plan “k kieres k te cuente”. Però bueno ens hem presentat i ens ha dit k kè volíem fer a la vida i kins eren els nostres interessos dins del camp de la farmàcia. Jo he dit k m’agradaven els assajos clínics i l’Euge la bioquímica (a mi magraden moltes coses, però mha pillat desprevinguda). Ens ha dit k allà veninen molts malalts de SIDA (80/dia, aprox) i de malalties infeccioses (heptatis….). Dp ens ha portat amb una secre, k ens ha portat a l’oficina de personal pk constéssim com k estàvem allà. Com k no teníem els papers k ens demanaven (confirmació k som estudiants de París, número de compte bancari i carta d’estudiant), ens han enviat pa farmacia altra vegada, però abans hem passat per on donen bates…. i dp de fer-nos fer mil voltes (pk no teniem paper on constés k estàvem allà currant) i pagar 30€ (k ens tornaran), ens han donat una bata.
LES PRÀCTIQUES SERAN SEGURAMENT REMUNERADES, UEEEEEE!!!!
Tornem cap al servei de farmàcia, k ja eren les 11.30h i els farmacèutics amb ki havíem d’anar estaven de reunió. Pos ale, cap a la reunió. Cara lerdes escoltant el k deien entre si. Jo pillava algo, però l’Euge anava mirant la sala, sense ni tan sols escoltar-los i manava dient “no entenc res”. Pobreta. A la reunió ens han dit k jo aniria a Assajos Clínics i l’Euge al laboratori (tenen laboratori de toxicologia). Guai, però no volem estar 6 mesos al mateix lloc, suposo k ens aniran canviant. No ens han dit ni horaris ni res, i dp ho he preguntat i haurem d’anar de 9 a 5, amb una hora per dinar. I si fem cursos de francès, cap problema, sortim abans i listos. L’Euge i jo volem fer francès cada dia per tal de no fer horari complet!!!! jujujuj
Ens han separat, i a mi mhan enxufat a llegir coses d’assajos clínics fins lhora de dinar, és a dir, fins la 1.30h (però havia començat a les 12.45….).
I per dinar hem flipat l’Eugènia i jo. La meva “jefa” li ha dit a una altra farmacèutica k dinés amb nosaltres per ensenyar-nos el lloc i tal. No sabria tornar al lloc akell, però ni ganes, vamos.
Hem arribat al lloc per dinar i hem pujat una escala k semblava d’una casa d’okupes… no sé, tope tirat i amb les parets pintades amb dibuixos rarus. Abans d’entrar al menjador, la tia amb ki anàvem diu “feu com jo, així no es nota k passeu d’estrankis” (pk no havíem pagat res). Total, k entrem i hi havia 2 taules llargues (capacitat per 30 persones cada una, aprox), una plena de gent i laltra buida. Al mig un passadís. Passem pel mig, pel passadís, i la tia amb ki anàvem comença a tocar lleument leskena de la gent k estava sentada dinant. I jo pensant “kè fot akesta tia” i li dic a l’Eugènia “això ho hem de fer???”. Total, k no ho hem fet, pk estàvem amb cara lerdes una altra vegada. Després de fer tot el passadís tocant a la gent, ens assentem al principi del passadís, on hi havia la mega taula buida. Fer tot el passadís per després tornar al principi, vaia tonteria. Ens porten el menjar en una safata gran, don havíem dagafar el k volguéssim (primer hi havia tope de rodanxes de tomàquet i peix al mig). Agafa el menjar la nostra tia i dp diu k ho he dagafar jo, no l’Euge, pk sha de seguir un ordre establert. Pos vale. Jo he agafat peix i li he passat la safata a l’Euge, k stava davant meu. Estic menjant i tal i m’adono k a una paret hi havia un quadre tope gran amb dibuixos com d’una orgia. Molt explícita, molt. Molt heavy!!! Jo flipant, i li dic a l’Euge “quan puguis mira el quadre de darrera teu”. I sense mirar em diu “mira tu el sostre”… miro el sostre i más de lo mismo, tot de dibuixos de gent en boles i tope guarro. Ens hem començat a partir el cul per no plorar. I no podíem parar. I de mentres la nostra tia mirant-nos en plan “de kè xerren akestes”. I al cap d’una estona li diem a la tia k ens havien sorprès els quadres. I diu “com k les converses en akest menjador són gairebé sempre de caire sexual, han posat això”. ‘’O_O Flipant.
I després ens ha començat a explicar les regles d’aquell menjador. Lo de l’ordre a l’hora de servir-se. K no pots començar a menjar abans k els jefes (en akest cas ja havien acabat). K no pots sentar-te a una taula deixant un espai buit entre tu i algú k ja estigui sentat. Lo de tocar-se leskena a l’entrar com a símbol de companyerisme. Eeeeeeing?
I kè passa si ho fas???? Pos hi havia tb com una ruleta al costat de la nostra taula, de l’alçada ‘una persona, i es veu k si et saltes alguna regla, et fan sortir allà i et fan com una penyora o càstig. I flipa, pk són tots de caire sexual, i es veu k a alguna tia li ha tocat ensenyar els pits, o estirar-se al terra i amb un tio a sobre!!!! I això al mig del dinar amb tothom mirant!!!! PERÒ KÈ COI ÉS AIXÒ!!!!!
No us podeu imaginar la Euge i jo escoltant akestes coses. No ens atrevíem a moure un dit per no cagar-la. A més, no hi havia tovallons i la gent es netejava les mans (i la boca!!) amb el mantel!!!!! Ens anàvem dient akestes coses amb l’Euge en català i no podíem deixar de riure per no plorar!!!! Flipant. Hem preguntat si això era només allà o a tots els hospitals de París, i va i diu k era a tots!!! Diu la tia “no ho feu això à l’Espagne???”. Clar k no!!! Era tot super surrealista.
Us juro k semblava com una secta o algo, i ens hem dit k sort k estàvem juntes, pk a mi sola em porten en un lloc així i me muero del susto.
Això sí, el menú molt bo xDD He menjat namica de peix, namica de carn, amanideta i formatge de cabra. De postre, 2 prunes. I hem llargat ràpid!
Ja hem decidit k allà no tornem (hi ha diferents llocs per menjar dins de l’hospi). Hem fet un talladet a la cafeteria (una cafeteria normal) i cap a currar. Bueno, cap a llegir. Dues hores de lectura sobre assajos clínics i cap a l’ajuntament de St Ouen. Allà he demanat si feien cursos de francès i mhan donat 4 números de telèfon i adreces, de 4 llocs de St Ouen on en feien. He anat a un per si estava obert i no, tancat. Així k demà ja trucaré, a veure kè diuen. Espero k sea bueno, bonito, barato.
En fin, bueno, esta es mi historia del primer día. A veure on dinem demà…. creiem k a un menjador universitari normal, com el k vaig dir laltre dia k vam anar i costava 2.80€.
Ahir diumenge a la tarda vam anar a donar un tomb per Belleville (k de “belle” no tiene nada), ja que el cementiri k volíem veure estava tancat, i vam anar a petar a un canal molt xuli. A la nit la Tour Eiffel a ver las lucecitas. Primer estava il·luminada de blau i a les 21h, 22h etc durant 10 minuts fan llumetes bastant xulis. Está plagao de guiris, però naltrus almenys una vegada ho havíem de veure. I com no, els negritus pesaos volent-nos vendre tours eiffels petites de llumetes i tal…. kita kita.
Bé, ja he començat les pràctiques a l’hospital. L’Eugènia i jo ens hem trobat a les 9.15h a l’entrada principal per tal d’arribar juntetes. Piso -2 (moins deux, léase “muan du”). Després de marejar-nos i fer-nos esperar amb cara de lerdes (otra vez) dient bonjour bonjour a tothom ki passava, ens han posat amb el jefe del servei de farmàcia de l’hospi: Phillip Arnaud (alias Pha per l’Euge i per mi, k ve duna història llarga k no ve a cuentu). El tio bla bla bla, i nosaltres allà amb concentració 100% per perdre’ns la mínima info possible. I de cop el tio diu “bueno, explikeu-me”… i nosaltres en plan “k kieres k te cuente”. Però bueno ens hem presentat i ens ha dit k kè volíem fer a la vida i kins eren els nostres interessos dins del camp de la farmàcia. Jo he dit k m’agradaven els assajos clínics i l’Euge la bioquímica (a mi magraden moltes coses, però mha pillat desprevinguda). Ens ha dit k allà veninen molts malalts de SIDA (80/dia, aprox) i de malalties infeccioses (heptatis….). Dp ens ha portat amb una secre, k ens ha portat a l’oficina de personal pk constéssim com k estàvem allà. Com k no teníem els papers k ens demanaven (confirmació k som estudiants de París, número de compte bancari i carta d’estudiant), ens han enviat pa farmacia altra vegada, però abans hem passat per on donen bates…. i dp de fer-nos fer mil voltes (pk no teniem paper on constés k estàvem allà currant) i pagar 30€ (k ens tornaran), ens han donat una bata.
LES PRÀCTIQUES SERAN SEGURAMENT REMUNERADES, UEEEEEE!!!!
Tornem cap al servei de farmàcia, k ja eren les 11.30h i els farmacèutics amb ki havíem d’anar estaven de reunió. Pos ale, cap a la reunió. Cara lerdes escoltant el k deien entre si. Jo pillava algo, però l’Euge anava mirant la sala, sense ni tan sols escoltar-los i manava dient “no entenc res”. Pobreta. A la reunió ens han dit k jo aniria a Assajos Clínics i l’Euge al laboratori (tenen laboratori de toxicologia). Guai, però no volem estar 6 mesos al mateix lloc, suposo k ens aniran canviant. No ens han dit ni horaris ni res, i dp ho he preguntat i haurem d’anar de 9 a 5, amb una hora per dinar. I si fem cursos de francès, cap problema, sortim abans i listos. L’Euge i jo volem fer francès cada dia per tal de no fer horari complet!!!! jujujuj
Ens han separat, i a mi mhan enxufat a llegir coses d’assajos clínics fins lhora de dinar, és a dir, fins la 1.30h (però havia començat a les 12.45….).
I per dinar hem flipat l’Eugènia i jo. La meva “jefa” li ha dit a una altra farmacèutica k dinés amb nosaltres per ensenyar-nos el lloc i tal. No sabria tornar al lloc akell, però ni ganes, vamos.
Hem arribat al lloc per dinar i hem pujat una escala k semblava d’una casa d’okupes… no sé, tope tirat i amb les parets pintades amb dibuixos rarus. Abans d’entrar al menjador, la tia amb ki anàvem diu “feu com jo, així no es nota k passeu d’estrankis” (pk no havíem pagat res). Total, k entrem i hi havia 2 taules llargues (capacitat per 30 persones cada una, aprox), una plena de gent i laltra buida. Al mig un passadís. Passem pel mig, pel passadís, i la tia amb ki anàvem comença a tocar lleument leskena de la gent k estava sentada dinant. I jo pensant “kè fot akesta tia” i li dic a l’Eugènia “això ho hem de fer???”. Total, k no ho hem fet, pk estàvem amb cara lerdes una altra vegada. Després de fer tot el passadís tocant a la gent, ens assentem al principi del passadís, on hi havia la mega taula buida. Fer tot el passadís per després tornar al principi, vaia tonteria. Ens porten el menjar en una safata gran, don havíem dagafar el k volguéssim (primer hi havia tope de rodanxes de tomàquet i peix al mig). Agafa el menjar la nostra tia i dp diu k ho he dagafar jo, no l’Euge, pk sha de seguir un ordre establert. Pos vale. Jo he agafat peix i li he passat la safata a l’Euge, k stava davant meu. Estic menjant i tal i m’adono k a una paret hi havia un quadre tope gran amb dibuixos com d’una orgia. Molt explícita, molt. Molt heavy!!! Jo flipant, i li dic a l’Euge “quan puguis mira el quadre de darrera teu”. I sense mirar em diu “mira tu el sostre”… miro el sostre i más de lo mismo, tot de dibuixos de gent en boles i tope guarro. Ens hem començat a partir el cul per no plorar. I no podíem parar. I de mentres la nostra tia mirant-nos en plan “de kè xerren akestes”. I al cap d’una estona li diem a la tia k ens havien sorprès els quadres. I diu “com k les converses en akest menjador són gairebé sempre de caire sexual, han posat això”. ‘’O_O Flipant.
I després ens ha començat a explicar les regles d’aquell menjador. Lo de l’ordre a l’hora de servir-se. K no pots començar a menjar abans k els jefes (en akest cas ja havien acabat). K no pots sentar-te a una taula deixant un espai buit entre tu i algú k ja estigui sentat. Lo de tocar-se leskena a l’entrar com a símbol de companyerisme. Eeeeeeing?
I kè passa si ho fas???? Pos hi havia tb com una ruleta al costat de la nostra taula, de l’alçada ‘una persona, i es veu k si et saltes alguna regla, et fan sortir allà i et fan com una penyora o càstig. I flipa, pk són tots de caire sexual, i es veu k a alguna tia li ha tocat ensenyar els pits, o estirar-se al terra i amb un tio a sobre!!!! I això al mig del dinar amb tothom mirant!!!! PERÒ KÈ COI ÉS AIXÒ!!!!!
No us podeu imaginar la Euge i jo escoltant akestes coses. No ens atrevíem a moure un dit per no cagar-la. A més, no hi havia tovallons i la gent es netejava les mans (i la boca!!) amb el mantel!!!!! Ens anàvem dient akestes coses amb l’Euge en català i no podíem deixar de riure per no plorar!!!! Flipant. Hem preguntat si això era només allà o a tots els hospitals de París, i va i diu k era a tots!!! Diu la tia “no ho feu això à l’Espagne???”. Clar k no!!! Era tot super surrealista.
Us juro k semblava com una secta o algo, i ens hem dit k sort k estàvem juntes, pk a mi sola em porten en un lloc així i me muero del susto.
Això sí, el menú molt bo xDD He menjat namica de peix, namica de carn, amanideta i formatge de cabra. De postre, 2 prunes. I hem llargat ràpid!
Ja hem decidit k allà no tornem (hi ha diferents llocs per menjar dins de l’hospi). Hem fet un talladet a la cafeteria (una cafeteria normal) i cap a currar. Bueno, cap a llegir. Dues hores de lectura sobre assajos clínics i cap a l’ajuntament de St Ouen. Allà he demanat si feien cursos de francès i mhan donat 4 números de telèfon i adreces, de 4 llocs de St Ouen on en feien. He anat a un per si estava obert i no, tancat. Així k demà ja trucaré, a veure kè diuen. Espero k sea bueno, bonito, barato.
En fin, bueno, esta es mi historia del primer día. A veure on dinem demà…. creiem k a un menjador universitari normal, com el k vaig dir laltre dia k vam anar i costava 2.80€.
Ahir diumenge a la tarda vam anar a donar un tomb per Belleville (k de “belle” no tiene nada), ja que el cementiri k volíem veure estava tancat, i vam anar a petar a un canal molt xuli. A la nit la Tour Eiffel a ver las lucecitas. Primer estava il·luminada de blau i a les 21h, 22h etc durant 10 minuts fan llumetes bastant xulis. Está plagao de guiris, però naltrus almenys una vegada ho havíem de veure. I com no, els negritus pesaos volent-nos vendre tours eiffels petites de llumetes i tal…. kita kita.
Bon, amb el vostre permís je vais me reposer un peu…. K les sensacions durant el dinar d’avui mhan deixat kao.
Continuarà!
Love love love……….. Annoula
No hay comentarios:
Publicar un comentario