No em puc enrollar massa, k he d’anar a comprar sabates xD Ja us vaig dir els meus problemes existencials amb la calor als peus, i és que hi ha coses k no poden ser. Ara quan s’acabi la secadora me n’aniré a la Défense, crec, a mirar botigues de sabates. És força horrible anar de compres un dissabte a la tarda, però ei, és el k hi ha!!
Dijous vaig anar a una exposició!! Sí sí, ho heu entès bé!! JO vaig anar a una exposició al centre Pompidou!! De Kandinsky! I quina canya eh! Ostres, allà amb uns quadres de tope coloraines i unes aquarel•les amb infinits detalls. Jo de pintura no en sé, només sé dir “això m’agrada, això no m’agrada”.. i aquells em van agradar!
I ahir divendres, doncs goita per on que vaig anar a un concert d’un grup francès i m’ho vaig passar la mar de bé! Es veu que l’estil és “rockfestif” i el grup es diu Princes Chameaux (príncipies camellos???). Tres tios allà plens d’energia cantant hora i mitja en un garito ple de parisins (de tant en tant mola no veure espanyols, que gairebé tinc la sensació d’estar a Barcelona de vegades).
Bé, doncs avui ja he mirat l’últim capítol d’Infidels, el nou culebrón de TV3, he fet neteja, ara espero la secadora, aniré a mirar sabates, i a la nit toca Barça (últimament em trago cada cada cada partit!!! quien me ha visto y quien me ve!!), dp a casa la parejita Nuria i Bruno, i dp de festa. I demà serà un altre dia.. i nar fent..
Què fa la meva Pepi?
Mua mua mua i mils de bisous,
Anna
PD: avui m’he fet un auto-regal…una bona dosi de maduixes amb nata!!! nyaaaaaam PD: crec k m’auto-regalaré una entrada pel Bisbal a París pel 25 de juny … regal de cumple ple d’energia, no?? PD: Pepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
miércoles, 15 de abril de 2009
Bona nit, gent!!
Fa dies i dies k no escric res, així que dec tenir a ma mare una mica nervioseta ja. Avui he fet una tarda de sèries online… és a dir, k m’he posat al dia amb Ventdelplà (amb el Sr Monràs k tant li agrada al meu pare) i com k em sobrava temps he anat a la pàgina de Tele5 im’he tragat un capítol de Hospital Central. Que està béaquest culebron, pk mires un capítol cada 3 mesos i t’enteres de tot el que no has pogut veure. Distret, sí sí.
I aquesta setmana santa doncs m’ha tocat passar-la aquí sense poder anar a Barna. Però bueno, crec que hem gaudit de millor clima que vosaltres, perquè almenys no ens ha plogut!! I feia unes temperatures bastant ideals de la mueeeeerte.
Les setmanes van passant ràpid entre el curro, el curs de francès i els findes fent quelcom. A la feina va guai.. no tinc excessiva feina, però tampoc tinc temps lliure. Aquests dies k fa bonança (¿?¿?¿?) dinem a una terrassa de l’empresa del sisè pis.. i mira tu, s’està de conya, eh!! Allà amb el solet o inclús si està tapat, però la temperatura si és agradable i tal, s’està de cukis. Llàstima que les taules són enanes i no hi ha lloc per res, però bueno, ens les maneguem per menjar má o meno (com diria el meu pare).
Ja m’he enterat dels dies de vacances que tinc i tal, que és una cosa important i un tema que no sabia com abordar. La qüestió és que tinc 2.5dies/mes treballat, amb la qual cosa al juny hauré treballat 4 mesos i tindré 2.5x4=10dies de festa. És a dir, 2 setmanetes de guais, que he de preguntar a les meves xurris a veure quan tenen vacances i a veure si organitzem algo … i sinó no problem, que jo baixo per terres catalanes i men vaig a la platja cada dia, i prenc el sol i bec granizats i a viure, tu. No problem.
Tinc ganes de canviar-me de casa, pq aquesta residència sense el Lama….. no es lo mismo. Encara tinc el meu nou amic, l’Ibrahim, k és bastant del bonri, però no sé, crec que necessito un canvi d’aires. Però clar, lia’t tu ara a buscar pis i històries, kin pal… crec k per ara em kedaré akí pagant les meves factures d’electricitat (novetat!!) tota cofoia, k em falta lloc a l’armari però mira, què hi farem.
Parlant d’armaris …. tinc un greu problema. I seeeeempre em passa el mateix (eh garfio!!!). K resulta k casi tinc ganes danar amb tirants, i als peus em moro de calor pk encara vaig amb unes botes d’hivern k flipes!! Necessito un canvi akí tb, i urgent, pk arribo a casa k em moro de calor als peus. Nada nada, renovación de vestuario!! Iupiiiiiiiii
I bueno, aquesta és la meva gran vida a París.. ja veieu, plena de xorrades. Continuo amb plaers com menjar una creppe de tant en tant, un passeig pel costat del Sena, alguna k altra fiestuki….en fi, una vda molt dura.
I ara que la Pepa deu estar sentadeta a la cadira al costat del papa, jo me’n vaig a dormir i a descansar, k demà serà un altre dia.
ja torno a estar aquí, connectada al món real!! És a dir, al cibernètic.. ai kin lio només començar…
Bé, alguns ja estareu enterats i d’altres no. La qüestió és que quan vaig arribar a París vaig voler anar de llesta i el resultat ha estat una setmana sencera sense electricitat!! Resulta que quan vens aquí, t’has de donar d’alta de l’electricitat i tal. Total, k el meu responsable de la resi em va dir k ho havia fet ell i k jo ja rebria alguna carta. Van passar uns 2 mesos i li vaig dir “ei, k no he rebut res”. I em va dir k no problem, k ja m’arribaria. I aquí he estat, una setmana sense electricitat per no pagar. Evidentment no se li pot donar la culpa al responsable només, pk jo tp vaig insistir massa (bé, gens). Però vamos, k maldita la gràcia cada dia sense llum, sense aigua calenta, sense calefacció (sí, algun dia encara fa falta!!), sense poder cuinar, lo k tenia a la nevera ho vaig haver de tirar (no hi havia massa, k era el dia d’anar al super i carregar). En fi, k la vida ha estat dura però no hay mal k por bien no venga.
I és que a causa d’això he fet un colega xDD Sí sí, es diu Ibrahim, és francès i de pares turcs. O sea k és mig turc i tal (i demà hi ha partit espanya turquia!!! ja li he dit k guanyarem, i ell k no k no... ja veurem, xaval!!). Viu a 2 portes de la meva chambre. Bueno total, k divendres passat jo tenia una necessitat imperativa de carregar el meu mòbil i clar, no tenia electricitat. Total, toc toc al veí akest. I li vaig rogar k em carregués una mica el mòbil i eso. I pk akest?? Pos pk era mig colega del Lamita, i jo mai havia parlat amb ell (només hola i adéu), però bueno, una necessitat és una necessitat xDD I això, k ara ja som amics. I he sopat amb ell 3 dies aquesta setmana i m’ha deixat dutxar-me a casa seva i secar-me el cabell i eso.. jo com a casa, vaia xD Te 25 anyets, així baixet, i molt simpàtic. Ha estudiat bioquímica i ara fa unes pràctiques (al temps k estudia) de marketing farmacèutic. Així k si jo li parlo de farmacovigilància, ell més o menys domina i sap kè són els assajos clínics i tal.
La feina. Com va la meva feina voleu saber!! Doncs bé xDD Segueixo fent les meves 8 hores diàries davant l’ordinador, k de vegades tinc la sensació k els ulls em donen voltes (de tant mirar la pantalla) i la vista sem desenfoca, però suposo k és acostumar-se (com diu la garfio “no me seas tan fina, eeeeee”). Tinc una mica de problemes per entendre alguna de les meves colegues, pk parlen ràpid i fan servir un montón de paraules k no entenc (i clar, et perds la paraula clau i ja estàs perdut!! ni context ni res!!), així rollo familiar, però bueno, es fa el k es pot, tu!! La feina en si està bé, és variada, però n’hi ha moltíssima. Se m’ha ajuntat que sóc novata amb que una tia ha estat una setmana de vacances, i m’han carregat amb tota la seva feina … i clar, poc a poc, penya, k estic aprenent!! Un munt de feina, i coses k en teoria m’he de llegir, k en teoria formen part de la meva formació inicial, i k no he tingut temps de llegir. Solució, tot imprès i cap a casa.
Però ara a casa resulta k m’he viciat al llibre Crepúsculo, k estic seguint la relació de la Bella i l’Edward al peu de la lletra tu, k estic ben enganxada! Aquesta setmana he llegit poc, pk no tenia llum, clar, però quan venia de currar aprofitava la llum del sol i llegia una mitja horeta (fins les 19.10h, k és quan els meus ulls deien k ja estava bé de forçar!). En fin, eso.
La setmana k ve se’n va ja de París la Belén (amiga del Duque, insisteixo), així k akest finde tocarà fiestuki sí, fiestuki tb! Ai akest jovent quanta energia k tenen!! Almenys jo aquesta nit passada no he fet res i he aprofitat per me reposer un peu.
I així anem fent, k diu el meu pare. I jo us envio a tots un petonàs enorme i ale, me’n vai a dinar!! Amanideta i pasta amb salsa 4 quesos, yeah! ja puc cunar a casa!!! ueeeeee
Mua mua mua
Anna
miércoles, 18 de marzo de 2009
Ueeeeeeei, kè tal penyuki?!
Com va tot, bé??? Jo crec que sí k us va bé.. només tenint en compte el solet que sembla k esteu tenint……. Feu una mica d’enveja, la veritat, però sincerament aquí tampoc ens podem queixar. Perquè desde diumenge que fa sol (si feu càlculs, són 4 dies seguits de sol solet!!) i la temperatura no és per anar a la platja, però bueno, almenys és agradable tornar a casa caminant. I ara faig això, sí sí, tornar de vegades a casa caminant, pk 9 hores tancada en un despatx (per gran i ampli k sigui), t’encartrona una mica, i millor si s’estiren una mica les cames, no?? Del curro a casa tinc uns 20 minutets anant tot xinu xano, mirant algun que altre “escaparate”. I del curro a l’hospital on estava abans hi ha uns 5 minutets.
El curro? Doncs amb un montón de curro xDD Ostres, potser la feina no és la que requereix més coneixeents del món, però la veritat és que hi ha moltes coses petites que s’han de fer i que ostres, sembla que mai s’acaben!! Aquesta empresa està fent la part de Drug Safety de diferents estudis i de diferents medicaments per diferents laboratoris. I a mi em donen primer feina d’un, al cap d’una hora em diuen k si vull fer lo d’un altre, després un diferent … i tots fan servir protocols diferents (és a dir, que en tots has d’operar diferent), i jo encara porto un cacao mental k no m’aclaro! I estic preguntant tota l’estona i tal, però és que clar, al mínim dubte jo ja no sé per on tirar i clar, la resta de gent sí, així que jo em fio més de la resta de gent!!
No sé si us ho vaig dir, però hi ha una màquina de begudes calentes gratix (cafè, capucciono, chocolata, te…).. i la veritat és que faig una mica de sobredosi de cafeina!! A vegades allò que t’avorreixes (o vols fer una paradeta)i dius “ai calla, vaig a pillar-me algo”… i dp vas a dinar i dp et fots un tallat, i com k la tarda set fa llarga, ten fots un altre …. i clar, surt d’allà dando brincos, pk portes unn xute k vaia!! Això sí, de gratis, e!!!!
I sabeu quin és el problema? Que em fan dinar a les 12!!!! Brbrbrbr jo a les 12 la veritat és que tinc gana, però em menjaria algo com unes galetetes, o un cafetonet mateix … i elles no, elles van totes juntetes a dinar. I clar, no em quedaré jo de penjada!! Total, k nos vamos mi taper y yo todos compungidos a comer a las 12. I dino, e, però preferiria dinar més tard i que dp no es curressin 5 hores seguides… allà sentada davant d’una pantalla de pc!!
El que és dur és el curs de francès de dimarts i dijous!!! Després d’estar les 9h tancada, camino 10 minuts fins on es fa el curs, i em torno a tancar 2h més per estudiar vocabulari del medi ambient i el condicional! Sempre ens posen deures, i els acostumo a fer a la feina el mateix dia jujujuj (mama, l’altre dia em vas dir enfante méchante, però la veritat és que vaig acabar fent els deures a la feina!! jejeje).
Divendres passat va venir la meva colega Belén (que a la vegada és mega amiga del Duque…..) a casa tooooota la tarda per fer redaccions i històries en anglès!! Vam acabar a les 00.30h de la nit amb el cap com un bombo, i al final es va quedar a dormir aquí. Al dia següent se’n va anar aviat per donar classes d’espanyol i jo em vaig quedar dormint les meves 12 hores …. i és que crec que em feia falta!! Ah, i divendres com k curro de 9 a 12h només, vaig anar a dinar a l’hospital el meu meu exjefe (Mahamadou) i per veure el personal i dnar-los notícies meves i aquestes coses!! Va ser una sensació rara tornar a entrar allà…. però bona, a la vegada.
I dissabte què ….. pos dissabte al migdia, dp de jo haver dormit les meves 12h, m’estava fent l’esmorzar a la 1 del migdia i …. toc toc toc, truken a la porta!!! Ooooooh, el meu negrito preferit estava a París!! O sigui, el Lamita! venia pel cap de setmana pk el dilluns havia d’estar aquí per deixar definitivament la seva habitació de la residència. Això sí, després de 7 hores de trajecte en cotxe des de Brest, el noi lo primer que va dir va ser el seu “j’ai faim”… així que estava afamat el noi, i clar, no puc deixar que es mori de gana. I bla bla bla, bla bla bla, a la tarda me’n vaig anar!!
I és que jo tenia un billet de tren per anar a Brusel·les dissate al vespre (20.25h) i tornar diumenge al matí (7.43h). El nostre guia era el Nestor, que ja ha viscut a Brusel·les, hi coneix a gent i coneix restaurants. Especialment un que es diu Cabraliego i que és asturià (el restaurant, digo). Es mengen tapes de guais i per 10 euritos. Després pots pendre unes copetes allà, pk és una mica que es transforma en disco (cutre però disco) i t’stàs fins les 3 o així Llavors vam pirar a un altre bar i dp a una disco, i aixñi fins les 7.43h del matí, que vam pillar el tren per tornar a París. La gent amb qui anàvem estaven allà a la cafeteria xerrant, i a mi sem tancaven els ullets … així que vaig pillar un seient lliure, em vaig donar 30 segons, i als 30 segons ja estava en el séptimo cielo zZzZzZZz Mira que a mi em costa dormir als trens, però aquell dia no és què passava, però em vaig kedar roke!!
Una vegada a París, tocava agafar metros i busos fins a casa, però cap problema. Vaig fer una paradeta per comprar 2 pans au chocolat (pel lamita i per mi), i cap a casa falta gent. Em vaig menjar el pan au chocolat (o sea, napolitana de chocolate) amb el veí (que ja estava despert) i dp a clapar, tu, que s’ha de descansar. Després de dinar i d’una bona dutxa, em va tocar ajudar-lo a netejar a seva habitació!! Pk ha d’estar impecable en el moment en que dones les claus… i la veritat és que el vaig ajudar, però el 99% del mèrit és seu, i és que a l’habitació semblava que no hi hagués passat ningú.
Al dia següent jo currava, ell va fer això… i a la tarda el vaig acompanyar a ell i les seves maletes fins lestació de tren, pk marxava a casa a seva germana a deixar gran part dels trastus, i dp cap a Brest altra vegada, a fer el seu curs.
I aquí estem gent, passant els dies, trobant-vos a faltar, però gaudint i aprenent a saco, k és del k es tracta. Cada vegada tinc menys temps per mails i messenger, però intentaré posar-me al dia aviat.
I com que porto 42 minuts escrivint, millor tanco la paradeta, arreglo una mica l’habitació, i cap al catre, que amb lo k magrada a mi dormir………
Què tal, gent? Intrigats, eh, per veure com em va la vida … jojojojoj. Ai ai,estic aquí escoltant el Puyal a Catalunya Ràdio i anem 4-2. Aquests gabatxos, que no vagin de guais i que ens permetin guanyar, eh?! Pues aquest el Puyal diu a mitja part: “bé, anem 4 gols a 1, a favor del barça….. i no seré jo el que farà bromes fàcils ….com ara que n’hi ha que fan 4 gols i d’altres a qui els hi fan….”. Per no voler fer gràcies fàcils, no es talla massa, no?? Vaia tio guais, no em cau gens bé! Però bé he d’escoltar algo, no? N’hi ha d’atres que poden gaudir del Camp Nou, i enveja que em fan, però bueno, millor per vosaltres!!
En fin, que jo el que volia és explicar una mica la meva vida laboral!! Que porto uns dies de parón i m’arriben mails i missatges de facebook demanant a veure què tal el meu nou curro i vaig a fer informació general pk sinó m'hi puc morir xDD
Bé, pels que no n’esteu informats, us informo que ara vaig de “ajudant de farmacovigilància” o “assistante de pharmacovigilance” o “drug safety assistant” (a mi personalment m’agrada aquest últim nom xDD en anglès sempre queda com millor, no?). És una empresa internacional que es diu Parexel. Es dedica a organitzar assajos clínics per laboratoris farmacèutics?
Què vol dir que fa assajos clínics per altres? Doncs que organitza de principi a fi els assajos clínics, o sigui, que es proven medicaments -que encara no es venen- amb pacients que els puguin necessitar. D’aquesta manera, el pacient se’n pot beneficiar, i el laboratori té dades estadístiques d’eficàcia i seguretat com per demanar-ne la seva autorització de venta. O sigui, que tots els medicaments que tenim a les farmàcies s’han provat abans amb persones (tant l’aspirina, com el diazepam, com la vigabatrina… abans d’estar a les nostres farmàcies, tots s’han hagut de provar en persones... després, evidentment, de provar-ho in vitro i amb animalets, i veure que així són segurs). Lo dels assajos clinics és una cosa súmament regulada i voluntària, eh, no us penseu que se'ls dóna a saco al pacients així com així.
Què és la farmacovigilància? Doncs com indica el nom, “vigila els fàrmacs”. És a dir, que aquests medicaments que s’estan provant, donen efectes adversos o efectes secundaris o com li volgueu dir … i se n’ha de tenir un registre estricte de tots aquests pacients i reaccions per tal de veure si el medicament finalment pot arribar a les nostres farmàcies, o per contra, si tota la feina ha estat “en vano”, perque els riscs es consideren superiors als beneficis.
Què faig jo? Doncs per ara no foto el huevo xDD Estic allà mig perduda i em van explicant coses. De moment lo més guachi és que tinc el meu super escriptori, amb el meu ordinador, la meva tarjeta per entrar a l’edifici, per anar d’un pis a l’altre, una altra tarjeta per posar al meu pc i que em reconegui (l’ordinador no funciona, a no ser que s’hi posi aquest tarjeta!!), el meu mail, la meva grapadora, els meus post-it, els meus bolis, el meu telèfon … bueno bueno, com una ejecutiva total xDD I això, que la feina és bàsicament burocràtica… que si ara rebo aquest efecte advers descrit per un metge.. resulta que veig que hi fata informació important … li demano al metge…. m’ho torna i el tio és garrulo i encara es deixa algo…. li torno a demanar …. finalment m’ho escriu…. jo de mentres informo de cada pas fet al laboratori que m’ha contractat … i així fins que tot queda clar. I després ja és feina del laboratori contractant de veure si aquests efectes adversos són relacionats amb el medicament d’estudi, o si són de la pròpia malaltia, o si són per un altre medicament que prenia el pacient…. etc etc.
A la sala de “medical affairs” (on estic jo), estem 9 persones i la jefa. La meva jefa és “l’esnrollada” de les que em van fer l’entrevista (hi ha qui se sap com va anar l’entrevista, i ja vaig dir k hi havia l’enrollada i la”mala”…..). Pos la jefa és francesa, però de pares espanyols, i es diu Libertad. Jo crec que m’ha contractat per parlar en castellà, en sèrio, perquè em ve sempre i em parla en castellà i JAJAJAJAJ es comença a partir el cul tota sola i jo flipo xDD Bueno, a mi tb em sol fer gràcia, però potser no tant com per partir-me xD En fin, eso.
Horari: de 9 a 18 (aprox, pk puc arribar entre 8 i 9.30h i llavors la sortida varia), i els divendres només curro de 9-12h!!! Toma tomaaaaaaaa. El temps la veritat és que em passa ràpid, i quan comenci a fer més coses, doncs suposo que encara m’hi passarà més. Per ara estic en procés d’adaptació, que porta el seu temps. Perquè clar, tothom té feina i tp tenen tot el dia per ensenyar-me a mi, saps??
I això, que dels 9 k treballem junts, són 8 ties i un tio (fa una gràcia aquest tio quan riu…. té cara de tros de pa .. és així negrito, petit i gordito… i va amb roba així ample i tal, com de iouh iouh, i fa gràcia xD). I res, que les noies són totes molt maques amb mi i em responen totes les preguntes, i em pregunten coses … i ja m’han deixat caure que si vull portar truita de patates, que no em talli .. però jo tb he deixat caure, com qui no vol la cosa, que lo meu no és cuinar…… jurjurjur
Venga gentuza, us deixo ja, que he d’acabar de fer els meus “tapers” per dinrr demà, i els deures de francès (curs dimarts i dijous de 18.30h a 20.30h!! brbrbr)
Ja he fet el k acostumo a fer els diumenges pel matí (diga-li matí, diga-li migdia….). I és que ja tinc l’habitació ben escombradeta. Ostres, s’acumula una de porqueria aquí, que no sé pas d’on ve. I com k el terra és gairebé blanc, doncs es veu mogollón i no pot ser. A mes, és un pal, pk l’escombra que ens van donar és lo peor, k ni escombra ni fa res.. el k fa bàsicament és portar la porqueria d’una banda a laltra …però bé, amb més o menys esforç, al final acaba quedant una habitació més o menys neta.
Ja porto una setmana sense el meu veí. La veritat és que pensava que ho portaria pitjor, però com k casi no he parat a casa, no he trobat a faltar exageradament la seva presència. Avui per exemple sí k trobo a faltar k vingui a picar pel matí i només digui “bonjour…. j’ai faim” (bon dia … tinc gana), i al cap dun segon obre ell solet la nevera, s’ho mira tot de dalt a baix (no hi ha massa per mirar, pk la nevera duna tia k viu sola no està massa plena), i s’acaba agafant un babybel. I és que no seria la primera vegada, però bueno. Jo mel miraria des de la cadira de l’ordinador sense dir res i pensant “vaia morro té akest tio”, ell ni se n’enteraria, i quan hagués acabat de mirar tots els armaris i tal, s’hagues adonat que el mirava, em miraria amb cara d’extranyat pensant què mira aquesta …. i al final hagués dit “ça va??”. Ai senyor.. si és que els detallets més cutres són els que més es troben a faltar, però en fi.
Sort vaig tenir de les meves nenes el cap de setmana passat, que van venir a veure’m de divendres a diumenge (divendres vai pillar festa al currele, iuju!!). La Garfio, la Cris i la Berta van gaudir de lessencial de París en una visita que va anar massa ràpida. Van aconseguir que entrés al Louvre per primer cop a la vida i el resultat ja el sabia jo. Que l’edifici és impressionant i que no tinc ni idea d’art!!! I és que jo no gaudeixo aquestes visites perquè no sé diferenciar una obra o una època d’una altra.. no sé aprecir l’art, i prenc fotos sense flash de la mona lisa pk és famosa i pk tothom ho fa, no pk magradi exageradament!! M’explico, oi??
Durant el finde tb vam poder gaudir d’una dieta de gordes com Déu mana, menjant fins quedar a rebentar, pk si alguna cosa ens caracteritza és que ens agrada menjar. Ens vam posar les botes amb creppes, fondues, espaguettis, madalenes, bimbos de nocilla, etc. I és que clar, caminàvem molt, i ja ho cremàvem tot xDD Això sí, ara quan vingui a Barcelona, em vull comprar uns pantalons d’esport (alias xàndal) per anar a córrer tu, k se m’està posant un cul k no pot ser xDD
Foto: Vam penjar un candau amb els nostres noms al Pont des Arts de París, pk les ties bones durin forever. La clau del candau, al riu.
Aquesta setmana que hem passat és la última de l’Eugènia (i meva tb com a Er
asmus), pk els dimecres acabem les pràctiques (de les quals ja tenim una nota … i és un peazo de 18 de 20…. no està mal, no??). Així que aquesta setmana ens hem fet el pase Navigo setmanal (metro i bus il·limitat) i l’hem ben amortitzat. Hem anat a sopar, comprar, de festa, pasear por ahí, de compres (pantalons negres a 15€), ves cap allà, vinc cap akí… super guachi. Una mica cansadetes però bueno, val la pena.
El dimarts vam fer un petit déjeuner a l’hospital. Vam comprar una barbaritat de porqueries (som 4 erasmus que marxem i vam contribuir totes), que feia vergonya anar al super, pk l’Euge i jo vam omplir el carro amb galetes, pastissos, croissants, pastes pastes i més pastes …. només veure tanta caloria junta, ja et donava ganes de no menjar-ne ni una, però bueno, coneixem els francesets de l’hospital i sabíem que vindria força gent, així que tot menjar era poc per ells!! La veritat és que vam quedar com reines totes, va venir molta gent (cosa que ens posa contentes) i a sobre ens van fer un regalet (REGALUUUUUS!!). Un kit de sabons i tal, en plan pijete, una bosseta de bombons tb pijets (déu meu, els he provat i flipa rodrigo lo bons k estan!! ai calla, k encara men keda algun i vaig a atacar…. els havia amagat per no menjar-los tots en un dia) (…………..) Pues eso, k tb ens van regalar com una planteta feta manualment per una k treballa allà. I eso, k vam fer fotos i va ser xuli!!
No sé si ho havia dit, però tb vaig començar el meu curs de francès. Nivell 4, i per una classe que hem fet, crec que és apropiat per mi. Ja m’he comprat el llibre que ens van dir, i per quan torni de Barna, pos ja m’hi posaré. Aquesta setmana passada i la que ve no hi ha classe, pk són vacances escolars, i tp fem curs. Així que es comença en sèrio al març. Bé, doncs hi haurem d’anar, no?
I ara ja us deixo, pk mhe de dutxar una miketa, penjar-vos alguna foto, acabar d’ordenar la chambre, acabar el mei informe de les pràtiques, i aquesta tarda por ahí, a amortitzar la Navigo del metro!!
Bisitus bisitus bisitus i fins d’aquí res,
Annoula
Pepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
jueves, 12 de febrero de 2009
Bonsoir tout le monde!!
Us informo, senyors i senyores, que estic al nivell 4 de francès del meu super curs.. què vol dir això? que sóc la millor, i que n'hi ha 5 però a la majoria d'escoles fan només fins el 4, o sigui k sóc tope bona i vaig al nivell més alt.. pk yo lo valgo!
Avui ha estat el primer dia i ha estat prou bé. Vaig a la mateixa classe amb la Raquel (madrilenya) i som 15 persones (bé, avui nomé han anat 10). Són cursos per adults, i la veritat és k la majoria són més adults que nosaltres .... som bastant les "babies" de la classe, però bueno, la qüestió és apendre francès, no fer colegues per tota la vida, així k ça marche!!
Demà faig campana del curro. Per què?? Doncs pk vénen les meves nenites guapes guapes guapes a veure'm.. és a dir, la Berta, la Cris i la Garfita. Arriben cap al migdia, així k ja que elles s'han demanat el dia lliure a la feina, doncs jo també ... què menys, no? Encara no em faig la idea de k venen, però demà serà tope guachi!! A més, el Lamita (el veí senegalès) ja m'ha abandonat durant 2 mesos (mínim), però encara té l'habitació pagada fins al març. Així que m'ha deixat les claus i 2 de nosaltres dormirem allà!!Moal e?? Dues a la meva habitació i dues a l'altre ... és estupendu!!! Així k el Lamita m'ha abandonat, però no hay mal k por bien no venga :)
Ja tinc la meva nota de les pràctiques a l'hospital!! Nada más y nada menos que un 18 de 20... pas mal, e!! Així k tinc un excel·lent directe de les meves pràctikes tutelades i això de Farmàcia serà ja aigua passada. Qui m'ho hagués dit fa 2 anyets que arribaria tan ràpid aquest moment.......... ha donat prou la llauna tot plegat, però ha valgut la pena.
A l'hospital han arribat nous erasmus. Primer van venir 2 espanyolites de Sevilla, aixi molt pekes (baixetes), que són unes llestes i només van pels matins. I fa 2 dies ha vingut una altra noia, de València, a la qual l'estic ensenyant jo. Es diu Rita i tb farà els assajos clínics. No s'entera gaire de francès, parla poc, i diu k tot és molt difícil, però bueno, és normal, ningú neix ensenyat i ja s'acostumarà. És bastant simpaticota i guapota la noia :)
Bé, per ara no tinc fotos noves però després d'aquest cap de setmana amb les meves xurris, flipareu!! Hauré de fer selecció, segur, pk amb akestes nenes ja se sap.
Bé, avui he estat breu, però ja hi haurà més....
M'he de dutxar, sopar i tal, i després aniré a fer una birreta (o una altra beguda, k la birra no m'agrada!).
